3 coses il·luminades de divendres

1 - Em penso que sé moltes, que ja estic trobant solucions, que les controlo, que et puc donar a tu i a la resta grans explicacions del que em passa... doncs res de res, quan més coses sé més un se n'adona mai controlarem, ni mai sabrem, això és una feina de super-humans o déus... i l'únic que queda és rendir-se però no para mai de lluitar per no sucumbir a la vida inconscient.

2 - Quan li explico 'palles intelectuals', o grans enfados, o grans conflictes amb tu... no em fa gaire cas, sap que només és un síntoma, la punta de l'iceberg o els crits d'un nen que reclama atenció... i de fet, en el fons no tenen cap importància. L'arrel de tot és molt més profunda i segurament ni l'entendrem ni la trobarem mai. El dia que ens curem segurament no sabrem ni perquè i segur que passa quelcom dintre nostre. De fet intelectualment moltíssimes coses no les entendrem, com entendre'm a mi o entendre't a tu. Al final només compte acceptar i entregar-te i si no fer-se responsable de l'acte.

3 - No m'he de quedar amb allò que ja sé, que fa anys que sé i que sempre he pensat que sabia el perquè... segurament no és cert ja que no m'ha portat enlloc! Ens enganxem a coses per pànic, ens engaxem a lo segur, al que ja coneixem, als nostres fantasmes... A aquests ja ni cas, no ens han ajudat ja per tant, busquem algun detall 'nou' que el tenim davant i no el sabem ni veure. Poques vegades me n'adono que he trobat quelcom realment novedós i sóc tan gilipolles que al cap de 5 minuts torno a la 'vida zombie' i me n'he oblidat.

'El corazón llega a la paz cuando cesa de criticar a los otros'
Alejandro Jodorowsky

la vida és un somni?

doncs no en vull més
tinc ganes de despertar

avui és un dia màgic

Avui tot em surt bé
estic obert a la vida
al que em diuen, als que em miren,
no espero que vinguin a mi sinó jo el que vaig
miro endavant i penso que jo puc
em sento que puc donar i
que sóc digne de ser estimat.

Vull sostenir-ho quan més temps millor.
Sostenir sostenir sostenir.

Que bonic que és ser feliç!
Us estimo!!!

en construcció

per conèixer-se de veritat a un mateix

segurament abans cal desmontar-se,

fins i tot, si així el procés ho reclama...

destruir-se

per resugir després com l'au fènix,

més fort que mai.

uns dies de maig

un viatge
una casa gran
91 + 9 ànimes
5 dies
9 eneatipus
70 inspiracions en un video
una experiència per tota la vida

plaer

ahir vaig sentir el plaer de fer una activitat sense maltractar el cos
estimant-lo
rient amb ell

de nit, vaig veure la pel·lícula Caramel

quins moments més sensuals i excitants,

les mans passant pel cavell d'una desconeguda mentre és rentat en una perruqueria
la visió del llavis d'una dona mentre se l'observa de lluny a l'altre banda del carrer
el contacte d'unes mans mentre la dependenta de genolls li mesura les mides d'un vestit
la contemplació del cos d'una desconeguda atractiva com a la foto...

after proto

una setmana molt cansat
he viscut una experiència important

el viatge a dintre d'un mateix és dels més difícils
costa mirar dintre i contemplar

la tornada a la vida és bonica
espero no arrossegar a ningú

avui plou a l'illa
el teu missatge fa que plogui més en el meu cor

la vida segueix
parlem quan vulguis

Pensava que pensant arribaria a alguna banda...

i no he arribat més enlluny del punt on em trobava quan vaig començar a pensar.

Quina impotència!

El desig és un animal afamat

que s'alimenta d'ànimes.

Tens por a la foscor?

a la soletat?

a arriscarte?

a estimar?

por a tenir por?

Jo sí.

Ha dit prou

m'acaben de comunicar el suicidi d'un home.
era l'ex parella d'una persona bastant propera.
no m'esperava quelcom així.
estic fet pols.

quanta superficialitat que hi ha en el món.
preferim mirar cap a una altra banda.

no suportem el dolor.
sobretot el propi.

Crear és deixar-se portar.
Quan en sóc capaç m'encanta
però em bloqueja no fer-ho bé.

Hi ha un comte zen que diu que un dia el mestre li demanava a l'alumne que fes una passa al buit. L'alumne li deia que no, que davant seu hi havia un precipici, un barranc altíssim i era incapaç de fer la passa. El mestre insistia i insistia, fins que després de molt insistir, l'alumne va fer un pas endavant i llavors, en deixa-se anar, va fer un sal des d'una alçada d'uns pocs centímetres, adonant-se que el precipici no existia i que no passava res.

Jo cada vegada veig el precipi davant meu.
Amb molt de treball, vaig adonant-me que aquests precipicis me'ls invento jo!
Perdona'm si em costa fer la passa.

Vola la papallona

Vaig veure aquest cap de setmana una pel·lícula meravellosa: L'escafandra i la papallona. Ara tinc el llibre. Aneu a veure-la, mireu-la. Vull més pel·lícules així, que us passa directors de cine que no feu pel·lícules com aquestes? Les necessitem!!!

2 dies

Porto dos dies descobrint una cosa que em passa:

jo sóc una persona orgullosa (no suporto que es riguin de mi, ni que em critiquin, ni ser menys que un altre...) però no ho accepto perquè penso que és de gilipolles ser orgullós. Però porto un parell de dies deixant-me portar a sabiendas que essent orgullós no agradaré tant (aquí és on hi ha la meva neurosi!!! perquè no té perquè ser així) i és divertit descobrir que relaxant que és... ser un mateix.

pienso,
luego...
... no siento.

Solitud

perdre'm una estona en un bar
un diari
una revista
jo

no necessito ningú ara
em sento sol
però m'agrada

si hi penso
segur que passarà.

la profecia que se autocumple
existeix.

Ho sé.

m'equivocaré?

no ho sap ningú.

Això no em consola,
l'ignorància,
el no saber,
frustra.

diumenge plujós
gotes escolant-se per les voreres

aborriment
aprofitar el temps
lluita

sortir?
ho deixo per més tard
plou